21/11/2024
 |
Família Llausàs |
|
|
Entrada Trobades Can Llausas |
Can Llausàs de Flaçà
Més enllà del cognom Llausàs, el principal nexe d'unió de tots els membres de la família Llausàs dels quals s'ha pogut determinar la seva ascendència, és la seva procedència de can Llausàs. Tots poden recular en la seva família fins a trobar un avantpassat que hi va viure. Els Llausas a la casa Balle La nostra història comença el 1708 quan Miquel Llausàs i Maria Serradell es van establir a la casa Balle. No sabem quins van ser els tractes amb els Balle, però a partir d'aquell moment, els Llausàs van viure a la casa i a banda de la seva feina de pagès, feien d'administradors de les propietats dels Balle. En alguns documents, els senyors de Balle els anomenen 'procuradors' o 'majordoms del lloch de Flassà'  La feina d'administradors consistia essencialment en cobrar els censos, impostos o arrendaments de les propietats dels Balle i desprès passar comptes amb ells. En aquest document es veu la comptabilitat de cobraments que portava Josep Llausas, i en el anterior i posterior es veuen rebuts firmats per els senyors Balle en el moment de rebre els comptes.  Un altre rebut dels Balle a Josep Llausas. S'observa que aquest, com els anteriors, és fet a La Bisbal, on vivien els Balle. És probable però, que mai no abandonessin la casa totalment, conservant-ne una part per a ells i deixant la resta per als Llausàs. En tot cas però, sempre van seguir considerant la casa de Flaçà com la casa familiar, i quan un d'ells moria l'enterraven en una tomba que tenien dins l'església de Flaçà, segons es desprèn d'un escrit que es conserva a l'arxiu parroquial de Flaçà i diu: 'Als 25-7-1820 ha mort en la Bisbal Dn. Josep de Balle en dita vila domiciliat. Lo cadàver del qual al mateix dia fou portat en aquesta parròquia de Flassà i conduit en sa casa i lo dia 29 fou sepultat en la tomba que dits Srs. tenen en la Yglesia vella de Flassà' D'altra banda Dolors Llausas Oller explica que quan el seu pare Vicenç Llausas Ripoll va comprar la casa a la família Balle, hi va trobar molts llibres, i que els va vendre. Això sembla indicar que hi havia una part de la casa que fins llavors havia estat reservada als senyors Balle. La casa Balle passa a ser propietat dels Llausas El 1907 Vicenç Llausàs Ripoll va comprar la casa a la família Balle per cinc mil pessetes. Cap a l'any 1924 va reformar la casa enderrocant gran part del darrera. Curiosament, després d'haver comprat la casa i haver-la reformat, el 1936 la família Llausàs es va traslladar al mas Jofre de Llofriu. Cap al 1946, Dolors Llausàs Oller, filla d'en Vicenç, que estava casada a Pedrinyà, tornà juntament amb el seu marit i filles a viure a can Llausàs. La seva filla Montserrat es va casar i es va quedar a viure a la casa fins el 1975, moment en que la casa va quedar abandonada. Els seus sis fills són les ultimes persones nascudes a can Llausàs. De llavors ençà la casa s'ha deteriorat molt i algunes parts s'han ensorrat.  Els fills de Vicenç Llausas fotografiats a la galeria de darrera de can Llausas. La foto deu ser feta poc després de la reforma. L'edifici en sí és del segle XVI, amb una ampla façana rectangular d'estil plateresc. A primera vista sembla senzillament una casa gran, però quan s'observen els detalls es veu que es tracta d'una casa senyorial.  Té una gran portalada de punt rodó força alta, potser per permetre d'entrar-hi a cavall. A l'esquerra, hi ha com un banc de pedra que sembla massa alt per seure-hi. Molt probablement servia per a pujar i baixar del cavall. Confirma aquesta possibilitat la presencia d'una part més baixa, també de pedra, que fa d'esglaó per a accedir-hi més còmodament.  Les finestres estan adornades amb arcs conopials, i en una hi ha esculpits l'escut i els símbols de la família Balle (imatge del mig). En l'imatge de baix a l'esquerra es veu el detall de l'acabament del arc conopial de la finestra de dalt. A dalt, en cada extrem de la façana hi havia una garita de pedra. Només es conserven restes de la de la cantonada nord, que es pot veure en la següent foto, ja que l'altra estava en la part enderrocada durant la reforma. Això junt amb altres elements com l'alta paret que tanca la entrada al pati o el fet que les obertures de la planta baixa son molt petites i amb reixes, com es veu a la foto de baix a la dreta, indiquen que en la seva construcció s'ha tingut en compte la funció defensiva.  A la banda nord, un passadís cobert a nivell del primer pis passa per damunt del carrer de la Cellera i enllaça la casa amb el que eren el graner i pallissa. Els Balle per aquest camí podien anar fins la plaça de l'església sense haver de baixar al carrer. A la foto es veu el passadís cobert. A la part esquerra vist des de la façana, es poden veure també les restes de la garita. A la part dreta es veu el passadís des de 'darrera'. Quan Vicenç Llausàs va comprar la casa, va convertir el graner, que era d'una sola peça en una casa que avui es coneix com a can Llandric.  Cap al 1924 Vicenç Llausàs va reformar la casa, i va enderrocar bona part de la cara posterior que estava força malmesa. Segons explica Dolors Llausas, que hi vivia, es va eliminar aproximadament una tercera part de la casa. A les dues fotos de la dreta es pot veure la part posterior abans i després de la reforma.  En aquestes fotos de l'esquerra es poden veure alguns efectes de la reforma de 1924: La de dalt es anterior o del mateix temps de la reforma. Comparant amb la façana actual, a baix a la dreta, es veu com ha estat escurçada. En realitat l'edifici es encara mes curt ja que la part dreta de la façana tapa les galeries posteriors. La foto de baix a l'esquerra mostra que la paret posterior està a nivell de la finestra amb doble arc. A la foto de dalt es veu una pila de pedres davant la casa. Degut a les obres va quedar un munt de pedres que Vicenç Llausas pensava que li durarien per sempre més, però les va posar a la venda al preu de 1 pesseta el carro i al cap de poc temps ja no li'n quedava cap. Una part d'aquestes pedres es van utilitzar per a tapar un pou interior que hi havia al celler de la casa. Aquest pou tenia molt de 'corrent' d'aigua, com si fos un riu subterrani, i si hi queia una galleda o un càntir no es podien recuperar perquè se'ls emportava. Després es va fer un pou nou a prop de l'entrada de darrera.  La casa és molt gran, de manera que per tenir llum a les habitacions interiors, hi havia un petit pati a on s'obrien les finestres d'aquestes habitacions. Aquest pati va ser suprimit durant la reforma.  A l'interior de la casa, al primer pis hi ha una àmplia sala amb portes decorades amb arcs conopials esculpits en la pedra. En aquesta sala hi havia molts quadres de fusta pintada que representaven escenes de la família Balle, y un gran retrat d'un capellà, Narcís de Balle. Tots aquests quadres van ser retirats quan els Llausas van comprar la casa. Aquesta sala és tan gran que la Pilar i la Montserrat Llenas Llausàs hi van celebrar els seus banquets de casament. A la foto vista general de la sala en el seu estat actual.  A l'esquerra detall d'una de les portes de la sala. A la dreta detall de l'escala de cargol que comença al fons de la sala. La foto és feta des d'una de les habitacions adjacents. Es pot observar que la porta està recoberta de ferro.  Vista de la sala de dalt de tot. Es veuen les jàsseres i bigues que sostenen la teulada. S'explica que en aquesta sala faltaven molts rajols del terra, i que això era degut a que els havien tirat als carlins per defensar-se durant la guerra.  L'ermita de Sant Fermí, situada en els terrenys de l'actual colònia de Flaçà, formava part de la casa Balle. Desprès de comprar la casa, Vicenç Llausàs la va vendre a una immobiliària vinculada a la fabrica de paper Torras Domènech, y el 1992 va ser adquirida per l'ajuntament. |
